Punta Alta de Comalesbienes. 3014m

Ascensió al Pic de Comalesbienes, 2993m i Punta Alta, 3014 el dia 28 d'agost de 2011.
Viatge fugaç a la Vall remota de Boí on m'esperen el Sergi i la Patri per anar a sopar a casa del seu amic Marc, que com nosaltres, un bon dia va decidir fugir de la gran ciutat per gaudir de la bellesa de les muntanyes del Pirineu.

Sortim del càmping que encara és fosc per remuntar la carretera que s'endinsa al Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, on ens trobarem amb l'Abel i els seus tres amics. Hem decidit pujar pel camí més ràpid, que s'enfila molt dret pel barranc de Comalesbienes fins als Estanys del mateix nom. En arribar a la cota 2600m el camí gira a l'esquerra per enfilar-se per la vessant sud-est.
En els últims cent metres cal fer servir les mans. El dia ens ha acompanyat i la visibilitat és extraordiària. Al cim, tenim una panoràmica de primer ordre. En primer terme, a l'oest, els Besiberris i la cresta que els uneix, a sota es veu l'estany de Cavallers uns 1300m més avall. Per damunt dels Besiberris veiem el massís de la Maladeta (cara sud-est - Pic de Vallibierna). Davant nostre, el Montardo i multitut de llacs.

Dels tres gossos que duem, només el Trau ens acompanya a la Punta Alta. La Daina i el Tobíes es queden al primer cim perquè no poden baixar el pas de II grau que hi ha fins al coll. L'Abel s'espera que el Sergi i jo li donem el relleu i comencem a baixar en dos grups per separat per trobar-nos als estanys de Comalesbienes per dinar i posar els peus en remull.

La baixada, pel mateix barranc, es fa dura per la inclinació. Això sí, en menys de dues hores ens estem prentent una cervesa que premeditadament han deixat en fresc, a dins del torrent.

Com altres vegades, la tornada es fa llarga però ens n'anem amb la sensació d'haver gaudit de la muntanya i de que no tardarem gaire en tornar a visitar aquests paratges.

Camí dels Enginyers, Daió - Núria - Querabs


12 de juny de 2011: Clàssica excursió per les contrades del Ripollès. El camí dels enginyers comunica Coma de Vaca amb Núria, pràcticament a la mateixa alçada, per sobre de les roques de la vessant sud del Torreneules, al final de la Vall de Ribes. Excepcionalment hem enredat a la Gemma i la Patricia per fer la passejada. No hi falten els cànids més forts de Serrat, "la rubia" i "el trolete" Com que tots coneixeu aquest itinerari no m'extendré gaire: cotxe a Daió i tira que te vas fins a Coma de Vaca. Un te o cafè i au, a pujar i baixar pel corriol que serpenteja entre les roques. Moltes boires i floretes d'inici d'estiu. En arribar a Núria ens trobem a l'Àlex i la Tere amb el Marc i el Xerpita. Uns baixaran amb el cremallera i els més agosarats fem el segon tira que te vas, muntanya avall fins a queralbs. (forma part de la preparació premaratoniana pel meu debut del dia 26 de juny)

Travessa Ull de Ter - Serrat per la Serra del Catllar

El dia 17 d'abril de 2011, des d'ull de Ter fins al poble de Serrat, per la Coma de l'Orri i la Serra del Catllar, Sergi Verdaguer, Dani Lorente i Pau Muñoz enllacem el Gra de Fajol, 2708m, Puig de Pastuira, 2675m, Puig de la Canal Mala, 2558m, Puig de Mantinell2566, Puig de Fontlletera, 2575m, Tres Pics, 2502, 2504 i 2527m i Balandrau, 2584m.

És una travessa per fer amb un matí. Cal estar en bona forma perquè el desnivell acumulat és important i cal estar fresc per la darrera baixada, de més de 1000 m.

Al mes d'abril, aquestes muntanyes tenen un aspecte curiós. La neu es fon i deixa unes clapes grosses nues mentre les parts més obagues mantenen un gruix de neu important, fent un paisatge de dos colors.

Inconvenient; algú ha de tornar a Ull de Ter a buscar el cotxe!

Puig de Dòrria. 2527m

Ascensió matinal el dia 5 de març de 2011. Gemma Llorensí, Ferran Jordà i Pau Muñoz fan el cim per la carena que s'enfila des del Collet de les Barraques.

Aquesta és una ascensió molt fàcil i agradable fins i tot a l'hivern, si no bufa el vent. La vista del Taga i la Serra Cavallera, i del Balandrau i la Serra de la Canya és esplèdida. Bon observatori dels temes de Queralbs i de Pardines.

Des del Cim, molt bona vista de tota la Cerdanya.

Us animo a que la feu amb raquetes!

Punt de partida; Refugi Corral Blanc, 1815m

Pic de l'Estanyó, 2915m. Andorra.

En Sergi Verdaguer, l'Aram Carreras i en Pau Muñoz en l'ascensió hivernal al segon cim més alt d'Andorra, el 5 de febrer de 2011:

Gaudim d'un dia anticiclònic en un dels indrets més bells d'Andorra. Sortim de nit per assegurar-nos de progressar sense enfonsar-nos en la neu. Havent passat una nit freda al refugi de Sorteny, baixem a travessar el riu de l'Estanyó i ens endinsem en la Pleta del Llomar. Es fa de dia en passar pel Roc del Rellotge i en arribar a l'Estanyó, 2350m girem a l'esquerra per enfilar-nos a la Serra del Roc del Rellotge on ens sorpren trobar-nos dos gossos caçadors abandonats, mig morts de fred i malnutrits. Els pobres gossets fa una setmana que ronden per les muntanyes i tenen les potes ferides pel fred i la neu glaçada. Els pobres gossets ens acompanyen fins al cim cercant la nostra companyia i potser alguna recompensa...

Des del cim, el dia clar ens permet veure nítidament muntanyes llunyanes, el massís de la Maladeta i el Mont Perdut a l'oest, la gran densitat de muntanyes properes i les extenses planes de la Cerdanya i el Vallespir a l'est.

Sense cap dubte, un dia com avui és el millor per fer un cim al Pirineu. No és habitual en nosaltres fer el cim abans de les deu del matí, però després dels útlims fracassos hivernals, hem extremat els marges de temps per fer front a qualsevol imprevist.

Indignats per l'abandonament dels gossos, sentim una extranya sensació al tornar els animals als seus amos. Els hem vist patir.

Temps: 3h:30' + 2h'
Imprescindible els crampons i un bon paravents.
Alerta a la formació de cornises al llarg de la Serra del Roc del Rellotge.
Dificultat: Variable segons l'estat de la neu. Fàcil si no hi ha gel.

































Aquesta nova edició de c a r e n e s va dedicada al Whisky! va per a tu!