La mare, el vailet, la Heidi i la condició sine qua non - Serra de Montgrony 4 de maig de 2014 -
Pel pont de l'ú de maig s'havia de fer un salt quantitatiu en el progrés de la missió dels 40*2000. Instal·lats a Serrat, teníem una bona opotunitat per enllaçar tots els cims de la Serra de Montgrony però la tramuntana dels primers dies ens va fer anul·lar els intents de divendres i dissabte. La bruixa del Meteocat ens va dir que el vent afluixaria el diumenge i que les temperatures aniríen en lleuger ascens. Haurà de ser diumenge, doncs, és clar.
Diumenge, 7 del matí: l'edredó és l'enemic núm1 dels matiners. I encara més si no tenen l'impuls missioner.
-fff! oeuinna maandraa...
-va va...
Diumenge, entre les 7 i les 7:30 del matí: l'edredó conservava la temperatura de 330K i un mòbil que havia deixat de sonar, mentre jo signava una espècie de contracte, en un somni, ...o una escritura, era en un castellà molt notarial, en recordo tres paraules que anaven seguides: '...toda aquella cima' i un verb, completar...
va-va-va-va!! cafè, caradeson, vestir-se, torrades. ¡hay que completar!
Dos individus muts i fent ganyotes que esmorzen sense gana; l'un, la mare Gemma, encara no ha vist que ja és de dia i l'altre, el vailet, en Marc, només ha obert un ull.
Un tercer individu, dóna voltes movent el cap, veu cafè i repeteix histèricament: 'vamosdexcursiòn-vamosdexcursiòn-vamoxdescursiòn' (motivació del tercer individu: 125%)
Fem els entrepans i motxilles i marxem a repartir cotxes, un al refugi del Pla de Prats, a Campelles. L'altre a l'extrem oest de la serra de Montgrony, al Coll de la Creueta.
Fem unes 457 corbes i el vailet no es mareja.
Passem pel Gorg del Banyut i la mare dorm.
La inspiració inesperadament li arriba
quan estem a dalt del coll:
'JO SI FA AQUEST VENT, PASSO'
De vent sempre en fa una mica a les carenes...
-I NO HI HA CAMÍ?
:( ...
De seguida trobem un caminet. La mare i el vailet ja caminen valents cap al cim de la Creueta. La bellesa que se'ns ofereix ens reconcil.lia amb l'entorn, ens oblidem del vent i en gaudim (véase Práctica del Hoʻoponopono). El tercer individu fa una foto, continua al 125% i observa com la mare al 66% i vailet al 99% salten i diuen -Wala!!
Fem el primer cim: El més alt de la Serra, Pic de la Creueta, de 2064m. El païsatge és brutal i penso, com és que no hi hem vingut mai aquí? Balcó de vistes insuperables. Com diria C. Enríquez de Salamanca: ''paisaje pirenaico de primer orden''
A partir d'aquest moment, encadenem tot un seguit de pics coberts d'herba. Són cims de pastura i el verd és infinit. Jo, el tercer individu, em connecto un moment al f per dir -avuí sóc la Heidi.
Després d'un cim en ve un altre, les pujades són suaus i les baixades duren cinc minuts. El sol ens escalfa i tot és fantàstic. Juguem a dir noms de muntanyes i contem els cims que duem, ara quatre, aquest és el setè! que no! que en són 5!
i la motivació al 100% !!! a completar-los tots!!!
Cap al migdia, aprop del Collet de les Fontentes de Castellar, m'he assabentat que tenim pressa. El ritme agradable de la nostra marxa ens ha fet passar el temps sense adonar-nos-en. Duem dues hores i mitja d'excursió i la mare ja no veu clar l'horari. Ens queda més de la meitat i seràn més de 4 hores!
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!! ..aquesta era la condició! glups :(
-Arribarem en una hora i mitja més?
:( ??
-A quina hora arribarem?
:( ??
.....mirant el mapa, només dedueixo amb exactitud que estem al bell mig de la Serra de Mongrony!!! ...és que en aquesta excursió no hi ha gaires cartells, algun pic té un pal amb el nom inscrit, però no tots...
-Hem passat pel Pedra Picada?
:( ??
-Aquell ja és el Costa Pubilla?
...crec que no, (...pensava l'error del comandant del Fairchaild quan deia en la seva agonia: ..''ya hemos pasado Curicó!, ya hemos pasado Curicó!'')
-Era la condició per poder fer l'excursió el diumenge! -i jo sense tenir-ho en compte! (o sí, de fet, estava convençut de que passaríem per Curicó -Costa Pubilla, a les tres hores de camí) ...però ara veia que no! -Correm!
La Heidi s'enfila amunt del cim següent i veu que hi ha dues muntanyes més al davant! cobertes de pins a la vessant nord i verdes a l'altra vessant. I no deu ser la Covil encara aquell darrer! ...què podem fer!
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!!
Minimitzem el temps de fotografiar cada cim, anem per feina i mantenim l'esperança d'arribar a una hora prudencial. La Heidi accelera i aviat sóm a dalt de tot. Perdem uns punts percentuals... Hem dinat en només uns minuts asseguts a la falda del Pedra Picada sense saber-ho.
En arribar al cim veiem el cartell de l'Emperadora! estem més endavant del què pensavem! tornem a estar al 100%. Sense perdre temps devallem al darrer dels colls abans del Monumental Cim del Pla de Pujalts o Costa Pubilla.
Ara que ho veiem més coll avall, tot i que ja entrem en temps de descompte, conservem les esperances de fer la serra sencera en menys de cinc horetes... Ho aconseguirem???
-:(
Havent fet el Costa Pubilla ja veiem el final aprop. Estem contents d'haver fet la major part de l'itinerari i de veure el darrer cimet més baixet. Plantegem extratègies per no fer La Covil però arribem a la conclusió que serà millor carenar fins al darrer cim i seguir per la carena avall fins al camí del refugi de pla de Prats.
A mesura que baixem, veiem com es va alçant davant nostre el darrer dels cims. El vailet demana la consideració de la Covil com a GRAN MUNTANYA, atribut que se li otorga sense discussió. Ni no fos una gran muntanya de més de dos mil metres no es mereixeria el nostre esforç.
I si tota aquella muntaya és una gran muntanya, i si la Serra de Montgrony, fins ara un indret quasi desconegut, és una excursió que avui podem recomanar, què importa arribar una mica més tard a casa encara que demà anem a treballar...?
El vailet, orgullós de la gran travessa de 15Km, ha arribat al refugi de Campelles una mica baldat, i en treure's les botes ha dit:
-Després de fer aquesta excursió tan llarga i tan maca... ara que hem arribat... penso que m'ha agradat molt i em sento molt feliç!
Temps: 5:30h (:/)
10 Cims!
Endorfines: 25 mg
