Feia temps que volia anar a fer l'ascensió al Mont Blanc, però per un motiu o un altre, mai ho havia intentat abans. Fa uns anys vem estar ben ben apunt d'anar-hi amb en Sergi Verdaguer, però unes oposicions al cos de bombers el va fer decidir anul·lar l'expedició una setmana abans
Al mes d'abril s'obre el calendari de reserves dels refugis i aviat vem fer una reserva per anar-hi al setembre. Serem dos, l'Hug i jo. Falten bastants mesos i no sabem ni si hi podrem anar, però bé, fem la reserva pels dies 16 i 17 de setembre de 2018 a Têtte Rousse i Gouter.
Passem l'estiu sense fer cap ascensió important. Ni una sola ascensió plegats. Bé, no és estrictament necessari però hagués estat assenyat fer alguna progressió en glaciar, provar el material, etc..
Jo aprofito el mes de juny, juliol i agost per fer ascensions ràpides els diumeges des de Capsec. Bastiments, Bercívers, Gra de Fajol, Freser, Pic de l'Infern... sempre sortint de matinada i tornant a casa per esmorzar. Recordo que un divendres tornant de Terrassa vaig passar per l'Aresta d'Olot a comprar un paravents. I el dia abans de marxar comprava al Decathlon una corda de 20m i cordino per fer machards de seguretat i un parell de samarretes per recordar l'aventura. Ja ho tenim tot.
La Furgoneta de l'Hug ens va donar un ensurt la darrera setmana. El canvi de no-sé-quina peça de la direcció, fet al darrer moment, ens va permetre sortir cap a Chamonix el divendres 14 de setembre després de la feina.
Viatge d'anada:
la nit abans he dormit molt poc perquè mirant els horaris de l'Aiguille du Midi he vist que han anul·lat el segon tram a causa del mal estat del cable. el nostre pla d'aclimatació a la Mar du Glace i dormir una nit a Cosmiques amb la Tenda és impossible, he estat buscant alternatives per passar una nit per sobre dels 3000m però no en trobo cao que es pugui fer en un dia d'ascensió i tornar al dia següent frescos per encarar la ruta al Mt Blanc. No sé què farem.
Surto de la feina amb la motxilla al cotxe i ens trobem a Vic amb l'Hug. La Raquel em deixa el seu casc d'alpinisme i a l'Hug un arnés. Sortim de Vic cap a les 5 de la tarda.
Només fem una parada a mig camí per posar gasoil i menjar un entrepà en menys de 20'. Arribem esgotats a Les Houches sobre les 12 de la nit.
15 de setembre:
L'endemà al matí ens llevem tranquil·lament i veiem el cel completament blau. Els raigs de sol sobrepassen l'arête des Cosmiques. El clima és ideal.
 |
| Hem dormit aquí |
Tardem més d'una hora per agafar tot el material i fer les motxilles. Hem decidit que anem amunt amb la tenda. Com que no tenim reserva al refugi de Têtte Rousse per aquesta nit, dormirem a la tenda i farem aclimatació a la mateixa via d'ascens.
 |
| A punt de marxa al pàrquing de les Houches |
Agafem el Telecabina de les 11 que ens deixa a l'estació de Bellevue, on passa el tren de St. Gervais a Nid D'Aigle. El prat alpí és del tot verd. La vista és magnífica com el dia i la temperatura és alta. Encara és estiu a Chamonix.
 |
| Cremallera de Nid D'Aigle al seu pas per Bellevue |
El tren cremallera ens deixa a 2400m i és el darrer dia de la temporada. Això vol dir que només hem comprat bitllet d'anada i haurem de tornar a peu quan baixem d'aquesta muntanya.
 |
| Aproximació a Nid d'Aigle. Couloir de Gouter a la part superior esquerra, per on pujarem |
 |
| Glaciar i Agulla de Bionnassay des de Nid d'Aigle |
Passem per la cabana des Rognes. Les pedres són vermelloses i el prat ha desaparegut. És un pedregar immens i el camí serpenteja amunt. L'anticicló continua. Ni un núvol enlloc.
 |
| Aiguille Verte i de Midí des de la tartera des Rognes |
En aquest pedregar hi plantarem la tenda. Hi ha unes banyeres de pedres arraserades del vent, de la mida d'una tenda. Els vents no es poden clavar, s'han de lligar a les pedres... n'hi ha unes quantes. Alguns ja les desmunten i marxen avall. Altres descansen per fer l'ascensió al cim demà o seguir cap a Gôuter.
A les 7 és el primer torn de sopar, nosaltres soparem a les 8. Sort que al refugi serveixen sopar encara que no tinguis reserva per dormir.
 |
| La nostra tenda a la zona d'acampada de Têtte Rousse |
 |
| Espectaculars vistes des de la letrina de Têtte Rousse |
 |
| Couloir de Gouter, per on pujarem de nit |
 |
| Preparatius per demà |
 | |||
| Tendes al glaciar de Têtte Rousse |
 |
| Refugi de Têtte Rousse |
Hauré dormit unes dues hores com a molt, entre pedres i mal de cap. Però avuí podria ser el dia del cim. Anem a esmorzar al refugi, sense gana. Agafem el que és imprescindible i comencem a pujar. davant nostre hi ha unes deu persones més. Alguns ens duen una hora d'avantange. la progressió és molt lenta. De nit, amb el frontal, entre pedres de tartera i camí que es va perdent. Empinat. Arribem a la bolera, on hem de creuar sense veure res. No se sent caure pedres i passem accelerant el pas. No passa res. Tot en ordre. Creuem el Couloir de Gouter fins a la banda dreta per on es fa l'ascensió. Cada cop és més dret i anem assegurant-nos amb els mosquetons lligats a l'anella de l'arnés. Ens passen algunes cordades que pugen molt ràpid. Només una vegada hem de recular un tros per agafar l'itinerari correcte, on hi ha menys risc i cables de seguretat.
A les 6 arribem al final del corredor, on ja hi ha neu i ens calcem els crampons.
 |
| Havent passat el corredor de Gouter, comença la progressió per la neu |
 |
| Hug pujant la Dôme du Gouter, a trenc d'Alba |
 |
| Pujant a la Dôme de Gouter abans que surti el sol. Les 7 del matí a 4.000m |
Passem per l'esquerra de la Dôme i comencem a baixar lleugerament, entrem en una boira clara, un espectacle de llum. Estem dins d'un núvol estàtic. De cop sortim de la boira i veiem la imponent aresta de les Bosses i el cim al final, a dalt de tot a l'esquerra, ben pla, on s'hi distingeixen siluetes d'alpinistes matiners que deuen haver sortit de Gouter, tres hores abans que nosaltres.
 |
| Boires al coll de la Dôme. Veiem el cim del Mont Blanc per primera vegada |
Arribem al Refugi de Vallot, a 4360m i ens hi fiquem a descansar. Hi fa molt de fred. Uns quants graus sota zero, potser 7 ó 8. L'Hug té molt fred als peus, i mal de cap. Jo tinc una son terrible. Reposem i pensem si hem de seguir o fem mitja volta. Passada una mitja hora decidim seguir pujant. El mal de cap ja ha marxat.
 |
| Refugi Vallot i Aguille du Midi |
Iniciem l'ascens per l'Arête des Bosses. És molt pendent i fa impressió. Es veu el cantó Italià i les seves muntanyes, i com els núvols es van recargolant sobre els cims punxeguts. Veiem l'Aguille du Midi molt avall, amb els seus 3842m i el gran glaciar des Bossons fins a Chamonix.
L'aresta impressiona i les conseqüències d'una caiguda serien catastròfiques. Per sort la neu està molt tova i la traça oberta fa la pujada molt segura.
 |
| Dôme du Gouter |
 |
| Cordades a l'aresta de les Bosses. Darrers 300m |
 |
| Glacier de Bossons des de l'Arête des Bosses. Chamonix al fons de la vall. Aiguille du Midí al centre. |
 |
| Part superior del Glaciar de Bossons |
 |
| Hug a l'aresta cimera |
 |
| Núvols formant-e per la vessant italiana |
 |
| Caminant per la frontera entre França i Itàlia |
 |
| Pau i Hug al cim del Mont Blanc, 4810m |
 |
| Des del Cim mirant a l'Aiguille Verte i Les Droites |
 |
| Mont Blanc de Courmayeur |
 |
| Mont Maudit |
El descens és molt més ràpid però fa més impressió. Alguns trams són molt pendents.
 |
| Únic pas complicat de la ruta. Equipat amb corda fixa. |
Passem per Vallot i no ens podem resistir d'entrar-hi a descansar. Una noia russa ens dóna aigua per fer un cafè. Em quedo estirat entre les mantes una bona estona abans de seguir baixant cap al refugi de Gouter.
En arribar, contents d'haver fet el cim, no tenim clar si seguir baixant fins a la tenda, que la tenim al glaciar de Têtte Rousse, o quedar-nos aquí, si ens deixen adelantar la reserva que tenim per la nit de demà, és clar.
Algú ha anul·lat la seva reserva i ens podrem quedar, hi ha dues lliteres lliures.
Reservem sopar per les set de la tarda i descansem una estona. Les vistes des de la finestra són espectaculars. Es veu el glaciar de Bionnassay molt aprop.
Després d'un bon sopar, amb taula de formatges, sopa i carn, dormim unes 12 hores, ben merescudes.
17 de setembre:
L'anticicló segeix brindant-nos d'un temps esplèndid a la muntanya. Avui sortim sense anorak. Les traces a la neu fins a l'inici del corredor de Gouter, que avui hem fet de dia, sortegen perills que no havíem vist a la matinada d'ahir.
 |
| Zona equipada del Couloir de Gouter |
 |
| Couloir de Gouter , la bolera i Glaciar de Têtter Rousse amb la zona d'acampada i refugi |
 |
| Baixada del Coloir de Gouter |
 |
| Descens a peu des de Nid d'Aigle i Bellevue |
Fem un passeig molt agradable pel poble i comprem alguna cosa per casa, una espècie de llonganissa al pebre, un helicòpter de rescat que la Júlia m'ha demanat i un joc de dibuixar.
 |
| Hug lluint la samarreta de la missió Mont Blanc pels carrers de Chamonix |
 |
| Cim del Mont Blanc des de Chamonix |
Aquesta mateixa tarda tornem cap a casa, parem a dormir al costat del riu Roine aprop de Valence.
18 de setembre, tornada a casa.
Conduim fins a Leucate on dinem unes ostres i un vinet.
A les 4 fem el canvi de cotxe a Vic i a les 5 arribada a Barcelona. Tan de bo totes les coses sortíssin tan bé com aquesta ascensió als Alps.
