En Sergi Verdaguer, l'Aram Carreras i en Pau Muñoz en l'ascensió hivernal al segon cim més alt d'Andorra, el 5 de febrer de 2011:
Gaudim d'un dia anticiclònic en un dels indrets més bells d'Andorra. Sortim de nit per assegurar-nos de progressar sense enfonsar-nos en la neu. Havent passat una nit freda al refugi de Sorteny, baixem a travessar el riu de l'Estanyó i ens endinsem en la Pleta del Llomar. Es fa de dia en passar pel Roc del Rellotge i en arribar a l'Estanyó, 2350m girem a l'esquerra per enfilar-nos a la Serra del Roc del Rellotge on ens sorpren trobar-nos dos gossos caçadors abandonats, mig morts de fred i malnutrits. Els pobres gossets fa una setmana que ronden per les muntanyes i tenen les potes ferides pel fred i la neu glaçada. Els pobres gossets ens acompanyen fins al cim cercant la nostra companyia i potser alguna recompensa...
Des del cim, el dia clar ens permet veure nítidament muntanyes llunyanes, el massís de la Maladeta i el Mont Perdut a l'oest, la gran densitat de muntanyes properes i les extenses planes de la Cerdanya i el Vallespir a l'est.
Sense cap dubte, un dia com avui és el millor per fer un cim al Pirineu. No és habitual en nosaltres fer el cim abans de les deu del matí, però després dels útlims fracassos hivernals, hem extremat els marges de temps per fer front a qualsevol imprevist.
Indignats per l'abandonament dels gossos, sentim una extranya sensació al tornar els animals als seus amos. Els hem vist patir.
Temps: 3h:30' + 2h'
Imprescindible els crampons i un bon paravents.
Alerta a la formació de cornises al llarg de la Serra del Roc del Rellotge.
Dificultat: Variable segons l'estat de la neu. Fàcil si no hi ha gel.
Aquesta nova edició de c a r e n e s va dedicada al Whisky! va per a tu!
Gaudim d'un dia anticiclònic en un dels indrets més bells d'Andorra. Sortim de nit per assegurar-nos de progressar sense enfonsar-nos en la neu. Havent passat una nit freda al refugi de Sorteny, baixem a travessar el riu de l'Estanyó i ens endinsem en la Pleta del Llomar. Es fa de dia en passar pel Roc del Rellotge i en arribar a l'Estanyó, 2350m girem a l'esquerra per enfilar-nos a la Serra del Roc del Rellotge on ens sorpren trobar-nos dos gossos caçadors abandonats, mig morts de fred i malnutrits. Els pobres gossets fa una setmana que ronden per les muntanyes i tenen les potes ferides pel fred i la neu glaçada. Els pobres gossets ens acompanyen fins al cim cercant la nostra companyia i potser alguna recompensa...
Des del cim, el dia clar ens permet veure nítidament muntanyes llunyanes, el massís de la Maladeta i el Mont Perdut a l'oest, la gran densitat de muntanyes properes i les extenses planes de la Cerdanya i el Vallespir a l'est.
Sense cap dubte, un dia com avui és el millor per fer un cim al Pirineu. No és habitual en nosaltres fer el cim abans de les deu del matí, però després dels útlims fracassos hivernals, hem extremat els marges de temps per fer front a qualsevol imprevist.
Indignats per l'abandonament dels gossos, sentim una extranya sensació al tornar els animals als seus amos. Els hem vist patir.
Temps: 3h:30' + 2h'
Imprescindible els crampons i un bon paravents.
Alerta a la formació de cornises al llarg de la Serra del Roc del Rellotge.
Dificultat: Variable segons l'estat de la neu. Fàcil si no hi ha gel.
Aquesta nova edició de c a r e n e s va dedicada al Whisky! va per a tu!
Molt bona crònica ¡
ResponEliminaUna meravella d´excursió Pau i el toblerone ben merescut ¡¡¡
els pukinukis han tornat,iiiiiuuuupiiiiii !!!!!
ResponEliminaPaueeet! Aquí Albert el suec amb el seu alter ego internàutic!
ResponEliminaMeravellosa excursió, eh?. Com ja t'he dit aquest va ser el meu primer cim ara fa 15 anys! A partir d'ell em vaig enganxar al muntanyisme.
Només dir-te que espero poder compartir cims amb tu, com ja vam compartir les neus escandinaves!
Els PUKINUKIS arrranquen amb una exitosa ascensió... aprenent dels errors... i ajustant a la perfecció horaris, recursos i planificació (bueno els mapes segueixen essent una mica xurro).
ResponEliminaA per la següent!