Cresta del Ferran

Avui, en motiu del meu aniversari, m'he pres un dia de vacances a la feina per anar a fer una excursió una mica especial. Fa temps que he sentit a parlar de la cresta del Ferran i li vaig proposar al Sergi que m'hi acompanyés.

Aquest cresta no és un itinerari senzill però no és tècnicament difícil. Cal estar molt atent en tot moment de no fer cap pas en fals i tenir molt present la seguretat. Hem triat una corda de deu metres per progressar els dos alhora i bagues i cintes per assegurar-nos.

Accedim a Oix en cotxe i seguim fins a Can Pei. A partir d'aquest punt anem a peu fins a la paret per una pista. L'intinerari no està gaire marcat. Primer agafem un camí equivocat i hem de tornar enrere. Quan finalment trobem l'inici de la via, seguim els punts vermells i ens tornem a perdre. Prenem la primera decisió encertada del dia: reculem, baixem fins a trobar novament els punts vermells i seguim. Veiem el flanqueig a la dreta i un seguro arrencat, mmmm. Continuem sense problemes fins a l'entrada de la cova, ens quedem sorpresos, és un túnel de pedra força gran i inclinat.

Sortim del túnel i arribem a la cresta. Des d'aquest punt, tot l'intinerari és aeri. La roca permet avançar amb confiança. Hi ha bona presa. No hi ha cap anclatge de seguretat pel que cal aprofitar la forma de les roques, els ponts de roca, arrels de boix, etc.

Al cap de 5 hores a la cresta, encara no havíem arribat al ràpel, punt a partir del cual comença el tram de més nivell de dificultat, IV i una hora i mitja més fins al cim de Ferran. Comencem a pensar que no l'acabarem o que se'ns farà de nit. Accelerem el nostre pas, progressem amb més agilitat, potser per les hores de pràctica després de tant temps inactius en disciplines d'escalada. Aprofitant tot el material en cada tram i optimitzant els esforços, arribem al ràpel cap a les cinc de la tarda, massa tard per continuar. Ara al gener, a les sis es fa fosc! Segona decisió encertada, escapem!

Després del ràpel de 25m n'hi ha un altre més curt per escapar de la cresta per la dreta. Arribem al bosc sense problemes, un bosc dens, ferésteg, garrotxí, d'alzines i boixos, inclinat i pedregós. Baixem encara amb claror i agafem el GR fins al punt de partida. Arribem al cotxe prudentment quan es fa fosc.

Ha estat un bon dia, cansats i contents tornem a caseta!