dilluns, 10 de març del 2014

Pic de Pessons (2864m) - Gran Raquetada 2014

El dia 8 de març de 2014 hem participat a la segona edició de la Gran Raquetada.
El descobriment del circ de Pessons fa unes setmanes ens va aportar la idea de compartir un itinerari molt agradable amb els amants de la muntanya i la neu.

Si l'any passat vàrem ser 6 participants, enguany n'hem estat 12, tot un èxit de convocatòria d'últim moment.

Gemma, Marc, Marta, Sara, Hug, Sebas, Claudia, Martín, Frederic, Gonçal, Guiomar i Pau, ben puntuals als diferents punts de trobada, ens trobem a Andorra per gaudir d'un dia que es presenta anticiclònic.

El camí s'endinsa al bosc de l'estació de Grau Roig i surt en un paratge molt bonic, el circ de Pessons, només destorbat per algunes motos de neu que aviat deixem enrere, avançant en silenci per la neu abundosa. 

Vàries parades per treure'ns roba ens deixen de seguida amb la mínima vestimenta, més pròpia d'un dia d'estiu que d'una hivernal.



 
 


 

Passem pel damunt dels llacs gelats, seguint el riu fins al bell mig del circ. Alguns integrants de l'expedició s'han quedat una mica mes avall, disfrutant de la fotografia d'alta muntanya i d'una intensa sessió de solàrium-relax. Més amunt, un segon grup descansa i contempla el paisatge des d'unes roques.



Com estava previst, l'opció de fer el cim per la Canal dels Isards és objectiu d'una minoria.  Les altes temperatures dels darrers dies i les grans nevades dels dies anteriors han fet pujar el risc d'allaus a 3-4 i uns guies ens han advertit que no baixem tard perquè es pot complicar...
La Canal dels Isards és a la vessant nordest i queda bastant protegida del sol a l'hivern. A més, no hi ha grans dipòsits de neu al costat que ens puguin fer pensar que pot haver-hi una allau. Per si un cas, observem atentament l'entorn i el camí a traçar.
Decidits, l'Hug en Sebas i jo ens enfilem fins al coll. En Gonçal i la Claudia es queden a mitja canal, contemplant la vista més enllà de les muntanyes properes.





Des de dalt de la canal veiem molt fàcil l'ascensió fins al cim, creuant grans quantitat de neu dipositada pel vent i zones pelades de la vessant sud.




 A dalt contemplem la infinitat de cims que ens envolten, la nitidesa del dia ens permet reconèixer pics distanciats, des del Canigó fins a la Pica d'estats. Mirant cap abaix veiem uns puntets negres en la immensitat blanca, el gran grup està dispersat per bona part del recorregut. Fem unes fotografies i baixem per on hem pujat.




 



Una hora més tard i havent rescatat a l'Hug, que ha caigut al llac gelat! ens trobem tots al bar del llac de Pessons, a mitja horeta del final de l'excursío. Dinem i reposem i ens sentim satisfets.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada