dilluns, 25 de novembre del 2013

Serra Cavallera, Puigestela (2036m) i Taga (2039m) amb raquetes


El primer cap se setmana després de les nevades, ens calcem les raquetes i sortim a gaudir de la muntanya. Ens fa molta illusió trepitjar les primeres neus de la temporada i treure a passeig el material hivernal.

El vent del nord que ha bufat intensament tota la nit, no perd intensitat. Estem a punt de fer-nos enrere, però la missió dels 40 2000 té aquests inconvenients. Els pirineïstes intrèpids no es rendeixen fàcilment. Hem dedicidit que anirem a l'atac.
Fugim però del torb de les muntanyes més altes i anem a fer un cimet, el Taga. Ens entristeix que en Marc i la Gemma no puguin venir, aquest vent és massa fort! i no es tracta de carregar-li la motxilla plena de pedres per a que no surti volant!

Valents i equipats, En Ferran, la Xuxu i jo sortim del pàrquing de l'aeroport de Ribes amb el cotxe-de-nieve del Ferran, que l'ha preparat amb un cable nou per a l'ocasió (gentilesa d'en Portabella)

Amb la precisa i segura conducció sobre el gel del nostre guia local, ens enfilem amb el 4x4 fins a l'estany de l'Orri vell. Com que el dia no és tan ventós com semblava, decidim fer la travessa integral de la Serra Cavallera, (uóo)

Ansiosos per caminar amb les raquetes, ens les posem abans de ser estrictament necessàries. Pugem a la carena una mica més amunt del Coll de Pal. La vista és esplèndida i especialment nítida. Avancem agradablement fins al cim del Puigestela, on ens parem a esmorzar.

La baixada fins a la Portella d'Ogassa és fantàstica. Tots aquells obstacles del camí sense neu han desaparegut. Al davant veiem el Taga d'es d'un punt de vista no gaire quotidià. 

En creuar la Portella és l'únic moment que quedem exposats al fort vent. Una mica més amunt ja no en bufa. La part final del Taga és ben congelada! ui la baixada!

Quin dia de raquetes més fantàstic!
 


























 

Cim de la Coma del Clot (2726m) i Torreneules (2711m)



Un dels darrers dies de bonança a l'alta muntanya, ens decidim a fer els cims bessons que presideixen la Vall de Ribes. Aquesta excursió forma part de la missió 'els 40 2.000 del Ripollès.

Itinerari: Núria - Coma del Clot, Coll de Torreneules, Torreneules, Camí dels enginyers, El Canal - Daió
Desnivell+  900m
Desnivell- 2000m






















 

diumenge, 10 de novembre del 2013

Pic de Calm Colomer, 2871m




El pic de Calm Colomer o Tosseta de l'esquella és un cim pròxim al Puigpedrós.
Sortint del refugi de Malniu, al terme ceretà de Meranges, ens endinsem en un bosc de pins per un camí marcat. Quan s'acaba el bosc, el camí arriba a un refugi lliure equipat amb llits i mantes. Perfecte per passar-hi una nit d'hivern...

A les nits ja gela per aquestes cotes, a les 11 del matí trobem plaques de gel de fins a 2 cm de gruix:





Més amunt del refugi arribem al darrer llac del circ d'Engorgs i pugem per la forta pendent fins la portella, entre el Puigpedrós i el Calm Colomer.


Des del cim, es veu la Cerdanya al sud i bona part del Pirineu, des del Carlit a l'est fins al massís de la Maladeta a l'oest. Hi ha una bona panoràmica dels cims andorrans com el comapedrosa, el circ de Passons i el Montmalús, que queda a un parell de km d'aquí.

 Ferran I Pau al cim del Calm Colomer, un dijous del mes d'octubre


Descens del Pic oriental de Calm Colomer en direcció a la Portella de Meranges

Portella de Meranges i el sobresortint Roc Colom

Andorra, Circ de Pessons i Montmalús

Circ d'Engorgs i Cerdanya 
  

Desnivell: 750m
Temps d'ascensió: 2:45h
Temps de descens: 1:45h

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Ascensió al Puig Peric, 2810m i Petit Peric, 2690m. Cerdanya- Capcir.


Quan et lleves a les sis del matí i no tens son només hi ha una explicació. Avui matino perquè vull!
 

Dos homens i una bèstia s'enfilen al sostre del Capcir amb una missió: Llac de Boulloses-Cim del Puig Peric, per la cresta, en menys de tres hores!
 

En Sergi, equipat amb la darrera tecnologia, ens durà pel bon camí. Gràcies a ell, només hem fet el camí una mica més llarg del compte.
 

L'Aram és la Bèstia. Prepara una marató de muntanya pel mes que ve i s'ha pres el dia d'entrenament: -Va pugeu - okeasse-? sou uns nenazas malparits! qualsevol excusa és bona, un ha de fer la foto, l'altre mira el GPS... feu el favor!
 

La meva aportació és la brillant idea de parar abans de la cresta i proposar que deixem amagats els tres parells de botes, uns crampons que no necessitarem i uns pantalons, guants, mitjons... necessito anar més lleuger per seguir aquest parell i així farem la volta més llarga, marcant la fita exacta per fer un Geocatching al final de la jornada!


Comencem a les nou del matí al Llac de Boulloses, a la dreta de la imatge, al final del llac, es veu el Puig Peric i a la seva dreta el Petit Peric.

Fa un dia molt agradable i progressem ràpidament per la vora del llac, ens posem al dia els uns dels altres, fa temps que no fem un cim plegats.

La Cresta és molt fàcil i ens condueix ràpidament fins al cim.













Al Cim, ens fem unes fotos i parlem amb uns quants francesos que han pujat per l'altra banda. 
Ens mengem uns entrepans extraordinaris i prenem el sol arraserats per un paravent de pedra.







Hem decidit fer el Petit Peric, a l'altra banda del coll. Des d'aquí tenim una panoràmica esplèdida de la cresta que acabem de fer.


Baixem trotant per la tartera i ens emplenem els peus de pedretes. 



La darrera part de l'excursió és per un itinerari marcat, creuem un bosc mig cremat per un foc de camp. En Sergi ens explica l'avanç dels incendis forestals i ens porta a buscar un tresor. Recuperem les bòòòtes amb un desnivell extra molt acceptable. 


Jo m'he acabat l'aigua de tots tres i he arribat ben cuit. Duem 6.30 hores des que hem començat!
Desnivell: 1300m
Recorregut: 21Km