dilluns, 29 d’agost del 2011

Punta Alta de Comalesbienes. 3014m

Ascensió al Pic de Comalesbienes, 2993m i Punta Alta, 3014 el dia 28 d'agost de 2011.
Viatge fugaç a la Vall remota de Boí on m'esperen el Sergi i la Patri per anar a sopar a casa del seu amic Marc, que com nosaltres, un bon dia va decidir fugir de la gran ciutat per gaudir de la bellesa de les muntanyes del Pirineu.

Sortim del càmping que encara és fosc per remuntar la carretera que s'endinsa al Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, on ens trobarem amb l'Abel i els seus tres amics. Hem decidit pujar pel camí més ràpid, que s'enfila molt dret pel barranc de Comalesbienes fins als Estanys del mateix nom. En arribar a la cota 2600m el camí gira a l'esquerra per enfilar-se per la vessant sud-est.
En els últims cent metres cal fer servir les mans.
El dia ens ha acompanyat i la visibilitat és extraordiària. Al cim, tenim una panoràmica de primer ordre. En primer terme, a l'oest, els Besiberris i la cresta que els uneix, a sota es veu l'estany de Cavallers uns 1300m més avall. Per damunt dels Besiberris veiem el massís de la Maladeta (cara sud-est - Pic de Vallibierna). Davant nostre, el Montardo i multitut de llacs.

Dels tres gossos que duem, només el Trau ens acompanya a la Punta Alta. La Daina i el Tobíes es queden al primer cim perquè no poden baixar el pas de II grau que hi ha fins al coll. L'Abel s'espera que el Sergi i jo li donem el relleu i comencem a baixar en dos grups per separat per trobar-nos als estanys de Comalesbienes per dinar i posar els peus en remull.

La baixada, pel mateix barranc, es fa dura per la inclinació. Això sí, en menys de dues hores ens estem prentent una cervesa que premeditadament han deixat en fresc, a dins del torrent.

Com altres vegades, la tornada es fa llarga però ens n'anem amb la sensació d'haver gaudit de la muntanya i de que no tardarem gaire en tornar a visitar aquests paratges.

Camí dels Enginyers, Daió - Núria - Querabs


12 de juny de 2011: Clàssica excursió per les contrades del Ripollès. El camí dels enginyers comunica Coma de Vaca amb Núria, pràcticament a la mateixa alçada, per sobre de les roques de la vessant sud del Torreneules, al final de la Vall de Ribes. Excepcionalment hem enredat a la Gemma i la Patricia per fer la passejada. No hi falten els cànids més forts de Serrat, "la rubia" i "el trolete" Com que tots coneixeu aquest itinerari no m'extendré gaire: cotxe a Daió i tira que te vas fins a Coma de Vaca. Un te o cafè i au, a pujar i baixar pel corriol que serpenteja entre les roques. Moltes boires i floretes d'inici d'estiu. En arribar a Núria ens trobem a l'Àlex i la Tere amb el Marc i el Xerpita. Uns baixaran amb el cremallera i els més agosarats fem el segon tira que te vas, muntanya avall fins a queralbs. (forma part de la preparació premaratoniana pel meu debut del dia 26 de juny)