Ascensió als cims més alts de Còrsega. Pointe des Eboulis, 2607m i Mt Cintu, 2706m des de Lozzi.
Situat al nord del Parc Natural Regional de Còrsega, entre les Valls de Niolo i Asco s'enfilen les parets de roca del Mont Cinto i els Cinque Frères.
L'ascensió és llarga i complicada i a estones perillosa. Cal fer servir les mans i hi trobo algun pas una mica compicat, potser un III+
Al ser tan dret es guanya alçada ràpidament però sovint perdo les fites i haig de recular, baixar un troç i pujar per un altre lloc.
En quatre hores arribo a la Pointe des Eboulis pensant que estic arribant al cim del Mt. Cintu. Un cop allà, veig la vessant nord i la Vall d'Asco, i a un centenar de metres més endavant, el Cim del Mt. Cintu. Haig de baixar una mitja hora per una zona complicada de blocs de pedra drets com grans menirs. En algun punt em trobo bagues abandonades d'excursionistes prudents que han rapelat trams curts. Vaig cercant el millor lloc per anar avançant, vaig lent i desanimat, quina cagada, mirava amunt i no sabia quina era la traça a seguir, des de sota només es veuen parets de pedra! El color de la roca és molt curiós, hi ha parts de roca verda i parets enormes de roca trencadissa de tonalitats violetes.
A les 4.45 hores de marxa arribo al cim, sense aigua, sense gana i cansat, amb uns 1500 m de desnivell acumulat.
Decideixo baixar pel dret per una canal que sembla impossible. Bec aigua a galet que baixa per la paret fins a notar la panxa plena. Des de gairebé a dalt de tot ja perdo la traça i vaig tirant avall per llocs on potser no hi ha passat mai ningú. Em trobo una cabra montesa enmig de la tartera, i arribo mig cuit al refugi de l'Ercu, 1660m. En 1:15h més arribo a Lozzi deshidratat i cuit del tot.
En veure a la Gemma i el Marc, que pacientment esperaven que acabés el meu periple, els vaig dir: No vull pujar mai més al Mt. Cinto. És una gran muntanya i ja està feta.
Ascensió: 4+1h
Descens: 3h
Dificultat: +++
