Mont Blanc

Feia temps que volia anar a fer l'ascensió al Mont Blanc, però per un motiu o un altre, mai ho havia intentat abans. Fa uns anys vem estar ben ben apunt d'anar-hi amb en Sergi Verdaguer, però unes oposicions al cos de bombers el va fer decidir anul·lar l'expedició una setmana abans

Al mes d'abril s'obre el calendari de reserves dels refugis i aviat vem fer una reserva per anar-hi al setembre. Serem dos, l'Hug i jo. Falten bastants mesos i no sabem ni si hi podrem anar, però bé, fem la reserva pels dies 16 i 17 de setembre de 2018 a Têtte Rousse i Gouter.

Passem l'estiu sense fer cap ascensió important. Ni una sola ascensió plegats. Bé, no és estrictament necessari però hagués estat assenyat fer alguna progressió en glaciar, provar el material, etc..

Jo aprofito el mes de juny, juliol i agost per fer ascensions ràpides els diumeges des de Capsec. Bastiments, Bercívers, Gra de Fajol, Freser, Pic de l'Infern... sempre sortint de matinada i tornant a casa per esmorzar. Recordo que un divendres tornant de Terrassa vaig passar per l'Aresta d'Olot a comprar un paravents. I el dia abans de marxar comprava al Decathlon una corda de 20m i cordino per fer machards de seguretat i un parell de samarretes per recordar l'aventura. Ja ho tenim tot.

La Furgoneta de l'Hug ens va donar un ensurt la darrera setmana. El canvi de no-sé-quina peça de la direcció, fet al darrer moment, ens va permetre sortir cap a Chamonix el divendres 14 de setembre després de la feina.

Viatge d'anada:

la nit abans he dormit molt poc perquè mirant els horaris de l'Aiguille du Midi he vist que han anul·lat el segon tram a causa del mal estat del cable. el nostre pla d'aclimatació a la Mar du Glace i dormir una nit a Cosmiques amb la Tenda és impossible, he estat buscant alternatives per passar una nit per sobre dels 3000m però no en trobo cao que es pugui fer en un dia d'ascensió i tornar al dia següent frescos per encarar la ruta al Mt Blanc. No sé què farem.
 
Surto de la feina amb la motxilla al cotxe i ens trobem a Vic amb l'Hug. La Raquel em deixa el seu casc d'alpinisme i a l'Hug un arnés. Sortim de Vic cap a les 5 de la tarda.

Només fem una parada a mig camí per posar gasoil i menjar un entrepà en menys de 20'. Arribem esgotats a Les Houches sobre les 12 de la nit.

15 de setembre:

L'endemà al matí ens llevem tranquil·lament i veiem el cel completament blau. Els raigs de sol sobrepassen l'arête des Cosmiques. El clima és ideal.

Hem dormit aquí

Tardem més d'una hora per agafar tot el material i fer les motxilles. Hem decidit que anem amunt amb la tenda. Com que no tenim reserva al refugi de Têtte Rousse per aquesta nit, dormirem a la tenda i farem aclimatació a la mateixa via d'ascens.
 

A punt de marxa al pàrquing de les Houches

Agafem el Telecabina de les 11 que ens deixa a l'estació de Bellevue, on passa el tren de St. Gervais a Nid D'Aigle. El prat alpí és del tot verd. La vista és magnífica com el dia i la temperatura és alta. Encara és estiu a Chamonix.

Cremallera de Nid D'Aigle al seu pas per Bellevue

El tren cremallera ens deixa a 2400m i és el darrer dia de la temporada. Això vol dir que només hem comprat bitllet d'anada i haurem de tornar a peu quan baixem d'aquesta muntanya.

Aproximació a Nid d'Aigle. Couloir de Gouter a la part superior esquerra, per on pujarem

El glaciar de Bionnassay és impressionant. El Refugi de Gouter es veu 1600m més amunt colgat a l'aresta. Allà és on tenim reserva per d'aquí a tres dies! Potser hi arribarem abans!
 

Glaciar i Agulla de Bionnassay des de Nid d'Aigle

L'Ascensió amb tot el que portem és dura. El camí és rocós i pendent. molta gent baixa havent fet el cim i gairebé sóm els únics que pugem a aquesta hora. Fa molta calor. El glacier es fon i se senten trencaments del glaç, petites allaus i pedres que cauen. Aquesta muntanya no és com les del Ripollès...

Passem per la cabana des Rognes. Les pedres són vermelloses i el prat ha desaparegut. És un pedregar immens i el camí serpenteja amunt. L'anticicló continua. Ni un núvol enlloc.

Aiguille Verte i de Midí des de la tartera des Rognes

 l'Hug va més ràpid que jo, i més lleuger amb la seva doble motxilla. Jo duc la tenda i el sac penjant, semblo un yak ben carregat. En arribar al glaciar de Têtte Rousse s'ha de travessar amb precaució, rellisca i cal anar clavant les puntes dels pals repartint el pes entre els dos peus.. ja hi som.


En aquest pedregar hi plantarem la tenda. Hi ha unes banyeres de pedres arraserades del vent, de la mida d'una tenda. Els vents no es poden clavar, s'han de lligar a les pedres... n'hi ha unes quantes. Alguns ja les desmunten i marxen avall. Altres descansen per fer l'ascensió al cim demà o seguir cap a Gôuter.

A les 7 és el primer torn de sopar, nosaltres soparem a les 8. Sort que al refugi serveixen sopar encara que no tinguis reserva per dormir.
 

La nostra tenda a la zona d'acampada de Têtte Rousse

Espectaculars vistes des de la letrina de Têtte Rousse

Durant el sopar, un estofat boníssim, consultem la Méthéo i tothom coincideix en que demà farà una dia excel·lent i que hauria de ser el millor dia per fer el cim. Estem a 3125m i no hem aclimatat. A veure com ens trobarem. Decidim tirar amunt a l'hora que ens permetria arribar al cim al migdia si tot va bé. Així que ens apuntem al torn d'esmorzar de les 2.00 a.m.

Couloir de Gouter, per on pujarem de nit

Preparatius per demà

Tendes al glaciar de Têtte Rousse

 

 

 

Refugi de Têtte Rousse

16 de setembre:

Hauré dormit unes dues hores com a molt, entre pedres i mal de cap. Però avuí podria ser el dia del cim. Anem a esmorzar al refugi, sense gana. Agafem el que és imprescindible i comencem a pujar. davant nostre hi ha unes deu persones més. Alguns ens duen una hora d'avantange. la progressió és molt lenta. De nit, amb el frontal, entre pedres de tartera i camí que es va perdent. Empinat. Arribem a la bolera, on hem de creuar sense veure res. No se sent caure pedres i passem accelerant el pas. No passa res. Tot en ordre. Creuem el Couloir de Gouter fins a la banda dreta per on es fa l'ascensió. Cada cop és més dret i anem assegurant-nos amb els mosquetons lligats a l'anella de l'arnés. Ens passen algunes cordades que pugen molt ràpid. Només una vegada hem de recular un tros per agafar l'itinerari correcte, on hi ha menys risc i cables de seguretat.

A les 6 arribem al final del corredor, on ja hi ha neu i ens calcem els crampons.

Havent passat el corredor de Gouter, comença la progressió per la neu

Hug pujant la Dôme du Gouter, a trenc d'Alba

Seguim amunt per la neu dura, caminant fàcilment i guanyant alçada. Es comença a fer de dia i veiem més avall el refugi de Gouter i els llums Chamonix i dels altres pobles més llunyans. Fa fred però no bufa el vent. Es veuen els estels i com va fent-se de dia. Més endavant, els primers raigs de sol ens escalfen, ja més amunt dels 4.000m. Estem sols. Els que ens han passat durant la nit són bastant més amunt i els que van darrere els veiem molt més avall. Una cordada ens creua de baixada, deuen haver dormit al Refugi Vallot.

Pujant a la Dôme de Gouter abans que surti el sol. Les 7 del matí a 4.000m

El païsatge impressiona. Tot el que és a l'ombra és d'un color blavós. Els pics il·luminats pel sol fan que la neu que els cobreix es vegi ben groga. Estem pujant la Dôme du Gouter amb la corda entre les cames. Penso que és possible fer el cim però encara no el veiem.

Passem per l'esquerra de la Dôme i comencem a baixar lleugerament, entrem en una boira clara, un espectacle de llum. Estem dins d'un núvol estàtic. De cop sortim de la boira i veiem la imponent aresta de les Bosses i el cim al final, a dalt de tot a l'esquerra, ben pla, on s'hi distingeixen siluetes d'alpinistes matiners que deuen haver sortit de Gouter, tres hores abans que nosaltres.

Boires al coll de la Dôme. Veiem el cim del Mont Blanc per primera vegada

Arribem al Refugi de Vallot, a 4360m i ens hi fiquem a descansar. Hi fa molt de fred. Uns quants graus sota zero, potser 7 ó 8. L'Hug té molt fred als peus, i mal de cap. Jo tinc una son terrible. Reposem i pensem si hem de seguir o fem mitja volta. Passada una mitja hora decidim seguir pujant. El mal de cap ja ha marxat.

Refugi Vallot i Aguille du Midi

Iniciem l'ascens per l'Arête des Bosses. És molt pendent i fa impressió. Es veu el cantó Italià i les seves muntanyes, i com els núvols es van recargolant sobre els cims punxeguts. Veiem l'Aguille du Midi molt avall, amb els seus 3842m i el gran glaciar des Bossons fins a Chamonix.

L'aresta impressiona i les conseqüències d'una caiguda serien catastròfiques. Per sort la neu està molt tova i la traça oberta fa la pujada molt segura.

Dôme du Gouter

Cordades a l'aresta de les Bosses. Darrers 300m

Glacier de Bossons des de l'Arête des Bosses. Chamonix al fons de la vall. Aiguille du Midí al centre.

Part superior del Glaciar de Bossons

Hug a l'aresta cimera

Núvols formant-e per la vessant italiana

Caminant per la frontera entre França i Itàlia

Arribem al cim al migdia. Per uns instants hi hem estat sols. El temps és immillorable. Gaudint de les vistes he trucat a la Gemma per comunicar-li que estem bé i que ja anem de baixada.

Pau i Hug al cim del Mont Blanc, 4810m

 
 

Des del Cim mirant a l'Aiguille Verte i Les Droites

Mont Blanc de Courmayeur

Mont Maudit

El descens és molt més ràpid però fa més impressió. Alguns trams són molt pendents.

Únic pas complicat de la ruta. Equipat amb corda fixa.

Passem per Vallot i no ens podem resistir d'entrar-hi a descansar. Una noia russa ens dóna aigua per fer un cafè. Em quedo estirat entre les mantes una bona estona abans de seguir baixant cap al refugi de Gouter.

En arribar, contents d'haver fet el cim, no tenim clar si seguir baixant fins a la tenda, que la tenim al glaciar de Têtte Rousse, o quedar-nos aquí, si ens deixen adelantar la reserva que tenim per la nit de demà, és clar.

Algú ha anul·lat la seva reserva i ens podrem quedar, hi ha dues lliteres lliures.
Reservem sopar per les set de la tarda i descansem una estona. Les vistes des de la finestra són espectaculars. Es veu el glaciar de Bionnassay molt aprop.

Després d'un bon sopar, amb taula de formatges, sopa i carn, dormim unes 12 hores, ben merescudes.

17 de setembre:

L'anticicló segeix brindant-nos d'un temps esplèndid a la muntanya. Avui sortim sense anorak. Les traces a la neu fins a l'inici del corredor de Gouter, que avui hem fet de dia, sortegen perills que no havíem vist a la matinada d'ahir.

Zona equipada del Couloir de Gouter

Couloir de Gouter , la bolera i Glaciar de Têtter Rousse amb la zona d'acampada i refugi

Baixada del Coloir de Gouter

Arribem al punt de descramponament i tirem avall amb prudència els 800m de desgrimpada fins a Têtte Rousse. Desmuntem la tenda i baixem ràpids fins a Bellevue, 1200m més avall.

Descens a peu des de Nid d'Aigle i Bellevue

Fem una cervesa mentre esperem el telecabina i una dutxa a la fugoneta abans d'anar a berenar una fondue a Chamonix.

Fem un passeig molt agradable pel poble i comprem alguna cosa per casa, una espècie de llonganissa al pebre, un helicòpter de rescat que la Júlia m'ha demanat i un joc de dibuixar.

Hug lluint la samarreta de la missió Mont Blanc pels carrers de Chamonix

Cim del Mont Blanc des de Chamonix

Aquesta mateixa tarda tornem cap a casa, parem a dormir al costat del riu Roine aprop de Valence.

18 de setembre, tornada a casa.

Conduim fins a Leucate on dinem unes ostres i un vinet.
A les 4 fem el canvi de cotxe a Vic i a les 5 arribada a Barcelona. Tan de bo totes les coses sortíssin tan bé com aquesta ascensió als Alps.