Cim de la Coma d'Or, 2826m

Un dia, sota les Agulles de Travessani, l'Arnau va dir aquella frase tan bonica que sempre que tinc l'ocasió, repeteixo. -Mireu, quina bellesa que se'ns ofereix.
I és cert, la muntanya ens dóna tantes ocasions per poder-la dir, i gaudir mentres ho dius als teus companys, o quan, en la solitud, tan sols ho penses...

Recordo que el 23 de desembre de 2012 la vaig dir unes quantes vegades al coll d'Engràcia i des del cim de la Coma d'Or. Feia temps que tenia ganes de fer aquesta ascensió, des que la vaig veure fullejant el llibre de la Gemma, "Los Pirineos Catalanes". Vaig comprar aquest llibre a la botiga Aresta d'Olot, el dia que em vaig deixar els quartos en una bona inversió en calçat de muntanya. El llibre que no el tenien en català, recull tots els cims destacats des d'Aigüestortes i els Estanys de Sant Maurici, fins a les muntanyes més orientals, a la Garrotxa. És d'agrair la consideració dels cims de la Catalunya nord en aquest recull.

La coma d'Or, per a mi totalment desconeguda, resulta ser un dels cims més bonics de la Cerdanya, amb vistes esplèndides a tots els pics andorrans i estratègicament situat darrere el Carlit. Es pot contemplar la vessant nord del Carlit i per damunt seu el Montseny, i més a l'oest Montserrat i el Cadí.

L'ascensió comença al coll de Pimorent. Des del pàrquing s'agafa una pista, o es fa per la dreta del riu, en direcció nord-est, remuntant la Vall d'Engràcia fins arribar al coll. Des dallí, les primeres vistes del doble dim de coma d'Or i a la seva esquerra, al nord, el Puigpedrós de Llanós. Es baixa suaument en direcció a l'estany de la coma d'Or, i es remunta la vessant oest, en dirrecció est fins el cim.

L'ascensió no presenta cap dificultat destacable tret dels trams amb gel fins al cim sud. El cim nord, en canvi, té un pas perillós en el tram de la carena fins al cim, és un tram curt i pedregós on s'acumula la neu i pot formar-se una cresta intestable. Cal prendre la referència de les roques punxegudes que sobresurten i anar alerta de trepitjar neu ferma. Es pot seguir la cresta en direcció nord, s'enllacen dos cims més molt junts i després, més separat, el Puigpedrós.

Des del cim, esplèndides vistes de l'Estany de Llanós i tot el Pirineu!

Ens va fer un dia fantàstic, vaig estrenar les raquetes de neu i vaig gaudir del païsatge més que mai. En Ferran, que es queixava d'haver-se de llevar a les cinc del matí, ha reconegut que ha pagat la pena venir fins aquí. De fet, no l'havia vist mai expressant tanta emoció. Waala Waloote, quin Passote, què boniiiiiic. ... i és que cadascú té la seva frase per a dir el que sent.

..i quina bellesa que se'ns ofereix! una i una altra vegada, gràcies muntanyes!